Common people

Alguna vegada heu tingut la sort de conèixer una persona lliure? La veritat és que no sé ben bé que és la llibertat. Costa definir aquest concepte igual com costa definir la felicitat. Ens passem la vida perseguint aquestes dues paraules intentant buscar una explicació, i un dia, de cop i volta, te n’adones que hi ha algú al teu costat que, sense saber-ho, et fa entendre de què es tracta. O almenys s’hi acosta molt. I no parlo d’una qüestió de la raó, o de teories filosòfiques o d’un postureo passatger. Em refereixo a la sensació d’estar a un bar xerrant amb algú i tenir la sensació que aquella persona transmet llibertat. I de retruc, felicitat. Són dues coses diferents però hi tenen força a veure.

No parlo tampoc de la llibertat com a concepte naïf, ni de la imatge d’un anacoreta espiritual, ni d’un salvador del món. Pot ser qualsevol individu que tenim assegut al nostre davant. No podem dir que siguin persones normals, entenent normal com a comú, sinó que se surten una mica de la mitja i ho fan amb naturalitat perquè no podrien viure d’una altra manera.

En dues ocasions he conegut dues persones lliures. La primera vegada vaig sentir certa enveja. Pensava que és una fita difícil d’assolir en aquest món basat en la por. Som la societat de no facis això, no vagis allà, estudia el que tingui sortida, quin cost tindrà, pinta el sol de color groc perquè és groc, vigila no perdis la feina i mira la tele sense parar.

La segona vegada, vaig pensar que no se’m podia escapar i vaig intentar aprendre. Després d’un temps d’observar amb calma, un dia al arribar a casa vaig obrir el word i vaig escriure tot allò que havia vist: és una persona que sap el que vol. Sap estar sola. Sap esperar. És acció no contemplació. Creu en alguna cosa. Sap quin és el següent pas. Desobeeix si hi ha injustícies. Se salta les normes absurdes. Fa les coses amb il·lusió. Viatja molt. Pregunta molt. Diu que no sap, quan no ho sap. És generosa. És valenta. Sap estimar.

Si mai us trobeu amb algú així, convideu-lo a un cafè.

Anuncios

Un comentario sobre “Common people

  1. La veritat és que val la penja coneixer persones diferents que et facen canviar un poc, o simplement coneixer altres maneres de pensar o actuar. A mi les que més em criden l’atenció són aquelles que deixen de fer el que és còmode per principis. Ser com la resta és el més fàcil i el que menys problemes et du. Però pot ser ser diferent siga molt més divertit! Com tu has dit, arribes a ser més lliure.

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s