Agafo el llibre entre les mans. «El» llibre, el meu primer llibre! Em costa de creure. Quan em vaig apuntar a aquell curs de Redacció i estil al Laboratori de Lletres pensava allò que faig sempre: «jo no…», «no, si jo…», «a mi no em cal…», «jo només volia…». Les rebaixes. Sempre les rebaixes. M’autodefineixo com a covarda per a tenir la justificació perfecta, la coartada per a amagar les meves pors, la por a no arribar, a no ser, a no tenir el reconeixement que voldria.
Malgrat la realitat de la meva vida confirmi amb els fets que no en soc pas, de covarda, jo m’entesto en provar de no posar-me en primera línia. Tanmateix m’hi poso, perquè no ho puc evitar, actuo, em moc, m’implico. Però quan me n’adono que estic a punt de fer un pas més que em donaria més visibilitat, projecció, etc., em passo a la trinxera, em retiro, m’amago… i m’autoexplico que en realitat és covardia.
– – –
[Aquest ha estat un exercici literari de ficció proposat per l’escriptora Carla Gràcia, professora del curs Narrativa professional durant el TastaLab, jornada de portes obertes del Laboratori de Lletres, del dissabte 7 d’octubre de 2017. La idea era la següent: tens els ulls tancats, els obres, i davant teu tens un llibre, és el teu llibre. Què sents? Què penses? La resta del context i de l’anècdota la podeu llegir al post al meu blog personal, Inventariant]
Seria molt injust... 